Al fòrum s’han exposat una varietat de casos, moltes històries que són realment interessant, fàcils de posar en marxa i motivadores pels alumnes. Totes fan servir les TIC, i resulta interessant veure com cada vegada més els docents hem perdut la por a aquest recursos que hem vist néixer i créixer.
Ara ja no són només els més joves els que fan ús de les TIC, realment només cal passar una estona en un centre educatiu i ens quedaríem parats de la quantitat de gent que utilitza a diari les noves tecnologies. Però també hi ha encara cert desconeixement real de l’abast que té utilitzar les TIC. Em pregunto, la gent és realment conscient del recurs que té al seu abast?
Jo mateixa m’he quedat sorpresa al veure la gran quantitat d’experiències que hi ha a la base de dades Kite. El curs passat vaig realitzar un curs Moodle i un altre de pissarres interactives, ens fan fer penjar les experiències a Alexandria[1], per tant el fet de compartir experiències es va ampliant.
He de remarcar que l’experiència de compartir les nostres històries amb recursos TIC, m’ha fet reflexionar molt, perquè curiosament quan estem treballant com a docents, en generals no agrada massa compartir el que fas i com ho fas. Sembla que la feina feta costi explicar-la als companys de feina; primer per manca de temps, però segon per que tendim a considerar “nostre” i d’ús exclusiu, un recurs, una activitat, etc, que t’ha costat preparar.
Penso que cal ser generós en aquest sentit i compartir les nostres experiències, més que res per que si a nosaltres ens funcionen a altres professors també els pot anar bé i cal mira sempre el fet de que estem promovent l’aprenentatge dels infants i dels joves.
El cas que he escollit de la base Kite és el cas kite 3101-1 tot i que mentre l’estava llegint vaig veure un de molt pròxim que també em va cridat l’atenció el cas 3103-1 ( Aquest pel seu tema:la comunicació, com els meus dos fills estudien comunicació audiovisual, també me’l vaig llegir i el vaig trobar interessant)
Els cas 3101-1, m’ha semblat interessant perquè ens explica com realitzen les activitats de lectoescriptura, amb mitjans TIC. Van encaminades als alumnes amb NEE, per tant necessiten molta dedicació i recursos molt més estimulants. El professor realitza un acompanyament proper, però també fa que cada un aprengui segons les seves possibilitats. Es tracta d’un aprenentatge col·laboratiu i significatiu. El docent utilitza hipertext / eines multimèdia en un K-6 a l'aula d'educació especial. Els estudiants escriuen textos en col·laboració. La intervenció del professor va dirigida a ajudar als estudiants a comunicar-se. Les dificultats inclouen problemes tècnics menors, així com les limitacions físiques d'alguns estudiants. Jo en destacaria el recurs que fa servir, per treballar amb aquests nens , a ells els resulta engrescador i els anima a llegir i escriure . Al cerca més informació sobre els recursos que ens expliquen en el cas, he trobat una adreça de recursos TIC recursos TIC , on també trobem recursos semblants.
Referent als casos dels companys cal dir que tots son molt enriquidors i aporten idees per aplicar-les. Per tant m’ha estat complicat escollir-ne un. Primer he triat aquells que m’ha cridat més l’atenció ja sigui pel tema, o per la metodologia. Cal mencionar el cas que ens explica la Jordina Palau, jo el comparo amb el llibre digital que estem aplicant a Catalunya, però al tractar-se d’una tablet tàctil sembla més motivador pels alumnes i per tan és un bon recurs. També destaco el cas exposat pel Carlos Villuenda. Potser m’ha cridat l’atenció pel títol i per que parlava d’alumnes amb dificultats: “inclusió per mitjà de tècniques alternatives per la lectoescriptura”. El de la Berta Forés que ens explica el cas del Photostory que realitzen alumnes d e5è de primària. El fet de que els propis alumnes posin també la veus ho he trobat molt motivador i penso que és un bon sistema per captar l’atenció i fer que l’aprenentatge sigui significatiu.
Però trio el cas de la Marina Buendia, anomenat: treballem el reciclatge. L’he escollit per que el tema a part de ser motivador és educatiu. Els estudiants aprenen com es porta a terme el reciclatge a partir d’activitats on ells són els protagonistes i han de desvetllar el seu propi aprenentatge. Es treballa des de la transversalitat, per tan estan incloses totes les àrees. A més els alumnes han de ser capaços de cercar informació en diferents espais i analitzar els anuncis, publicar-ho en el bloc que tenen creat. Finalment han de ser capaços de realitzar una exposició oral.
Si l’analitzem doncs, tan el cas de la base de dades de kite i el de la companya Marina, podem veure que els dos compleixen els 7 principis que he comentat anteriorment, per tant realment aconsegueixen l’ aprenentatge significatiu: (actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, convencional, contextualitzat i reflexiu.)
Amb la lectura de tots aquests casos , he arribat a la conclusió que cal una bona programació i planificació de les activitats. El fet de poder compartir experiències multiplica el ventall per poder escollir activitats, si partim de l’experiència d’altres podrem aplicar-ho i si cal millorar-ho en funció de les característiques dels alumnes i dels recursos de que disposem. Veig clarament que a mi m’han servit i m’ha suposat un reestructurament dels meus coneixents. Els coneixements es van modificant, ampliant i elaboren en funció del que anem aprenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada